Aprofitant el Pont de l'1 de Maig decidírem fer l'última etapa que ens restava de la Ruta del Cister. Ja havíem fet mesos abans un primer tram, de Renau a Santes Creus, i un segon, de Santes Creus a Prenafeta. Per a l'últim tram esperàvem a disposar de dos dies per fer més còmodament les dues etapes que tot seguit us detallem.
El diumenge no pintava massa bé el temps, però com ja ho teníem planejat, decidírem arriscar-nos. Ben d'hora ens trobàrem davant el monestir de Poblet on deixàrem un dels vehicles i ens desplaçàrem tots cinc amb el segon cotxe fins a Prenafeta, localitat on havíem acabat etapa l'últim cop. Dirigint-nos cap allà el cel es va ennegrir encara més i començà a ploure. Pit i amunt! anavèm ben equipats i en teníem ganes. Sortírem de Prenafeta, i al cap de set quilòmetres, travessàrem Montblanc en plena Setmana Medieval, a vessar de gent malgrat el temps advers. La pluja fina, i a estones més forta, continuava. Enfilàrem direcció L'Espluga de Francolí i Poblet pel GR175 amb camins força enfangats que dificultaren la travessia.
 |
| Pont Vell de Montblanc |
A estones deixà de ploure, sortí el sol, ens animàrem, ens traguérem roba. Al cap de res, tornava a tapar-se el sol, tornava la fresca i després la pluja. El paisatge és bonic: vinyes verdes, camps sembrats on dominen les diferents tonalitats de verd i també de groc. Un paisatge preciós dels que arriben a l'ànima i fan emmudir. Passem pel costat de masos i barraques de pedra seca; de tant en tant les roelles alegren amb el seu vermell intens els verds dels camps. Aprofitem per fer algunes fotos.
Però el temps empitjora quan som aprop de L'Espluga. Travessem la població sota una pluja intensa acompanyada de calamarsa, llamps i trons. Falta poc per arribar.
A l'alçada de Les Masies de Poblet, treva del mal temps i només un lleu plugim que ens deix arribar amb més comoditat a les portes del Monestir de Poblet. Hi arribem per la banda de la Font del Ferro on aprofitem per endreçar-nos una mica les bótes que portem plenes de fang. Albirem la construcció monàstica cistercenca.
És hora de dinar i tenim reserva a l'Hostal Fonoll per recuperar després dels gairebé 18 quilòmetres que separen Prenafeta de Poblet i la jornada passada per aigua que hem tingut. L'establiment, típic i amb solera (6 0 7 generacions l'han regentat) està renovat i ofereix una cuina actual i a preu mig, els plats del qual donem fe que són molt bons.
 |
| Monestir de Poblet |
Després de dinar ens dirigim a l'Hostatgeria de Poblet on farem nit. Si teniu oportunitat de fer-ho alguna vegada us ho recomanem! amb vistes al monestir, pau i tranquilitat només torbada (per dir-ho d'alguna manera), pel cant dels ocells i les campanes. Plou i fa sol. Un magnífic Arc de Sant Martí s'obre davant els nostres ulls i damunt el monestir, foto que no podem estar de compartir amb tothom qui llegeixi aquesta entrada.
 |
| Arc de Sant Martí damunt el monestir de Poblet |
Cal anar a buscar el cotxe de Prenafeta i portar-lo a la següent destinació: Vallbona de les Monges. Després d'un recés amb migdiada inclosa, tres dels membres del grup es disposen a fer l'operació vehicles. La part femenina ens estimem més quedar-nos a Poblet on aprofitem per entrar al monestir i escoltar els Vespres dels monjos a les set en punt. No cal ser creient ni practicant, però tot i així us ho recomano; l'espiritualitat que envolta el lloc, l'ambient de reflexió, els cants, el ritual, la magnificència de la construcció t'embolcallen i et corprenen.
Sortim del monestir i tots plegats anem a sopar i ho fem al mateix restaurant de l'Hostatgeria que també recomanem, encara que el preu és força més elevat. Després de sopar ens acomiadem i anem a dormir. El dia ha estat intens i demà ens esperen 25 quilòmetres pel davant; només confiem que el temps sigui millor!
El dilluns ens llevem i NO PLOU! esmorzem a l'Hostatgeria un bon àpat on no hi falta de res: dolç, salat, cafès, sucs...
Deixem l'habitació i les bosses al cotxe i comencem a caminar. El dia és totalment assoleiat encara que força fresc. Vallbona ens espera d'aquí a 24 quilòmetres! els voltants del monestir de Poblet estan molt cuidats i s'hi poden fer rutes curtes per estirar les cames. Nosaltres les estirarem força avui...
Tornem a veure els camps verds, els sembrats, les masies, les vinyes, sentim els ocells i la fresa del vent sobre les espigues.
El camí no està gaire enfangat, res comparat amb ahir, tot i que en algun tram ens trobem tolls considerables fins i tot amb gripaus ben petits a dins!
Anem sumant quilòmetres gairebé sense aturar-nos, només per fer alguna foto, descansar un moment o menjar quatre avellanes. El tram més dificultós és la pujada a la serra del Tallat que separa la Conca de Barberà de l'Urgell, no tant pel desnivell, sinó pels quilòmetres que ja portes al damunt.
 |
| Vista des del capdamunt de la Serra del Tallat, a la vora del Parc Eòlic |
Un cop a dalt, sota els molins del parc eòlic tenim una vista esplèndida sobre la comarca. Arribem a Montblanquet, llogaret agregat a Vallbona de les Monges; resten deu quilòmetres per arribar al final d'etapa, distància que no negarem que se'ns va fer una mica llarga.
A les tres en punt de la tarda sentíem tocar les campanes del monestir cistercenc. Foto de grup a la creu de terme amb el monestir de fons i cap a l'Hostal El Tallat per menjar unes delicioses faves a la catalana i xai a la brasa. En acabar l'àpat ens dirigim al monestir per visitar-lo però la darrera visita acaba de sortir i decidim tornar cap a casa.
 |
| Vallbona de les Monges |
Han estat dos dies intensos en els quals hem caminat gairebé 12 hores i hem recorregut més de 40 quilòmetres però ho hem fet de molt bon grat. Sense cap mena de dubte la millor manera de conèixer un territori és patejant-lo de dalt a baix i en això estem si les nostres cames ens ho permeten!
 |
| De Prenafeta a Poblet |
 |
| De Poblet a Vallbona de les Monges |
El diumenge no pintava massa bé el temps, però com ja ho teníem planejat, decidírem arriscar-nos. Ben d'hora ens trobàrem davant el monestir de Poblet on deixàrem un dels vehicles i ens desplaçàrem tots cinc amb el segon cotxe fins a Prenafeta, localitat on havíem acabat etapa l'últim cop. Dirigint-nos cap allà el cel es va ennegrir encara més i començà a ploure. Pit i amunt! anavèm ben equipats i en teníem ganes. Sortírem de Prenafeta, i al cap de set quilòmetres, travessàrem Montblanc en plena Setmana Medieval, a vessar de gent malgrat el temps advers. La pluja fina, i a estones més forta, continuava. Enfilàrem direcció L'Espluga de Francolí i Poblet pel GR175 amb camins força enfangats que dificultaren la travessia.
Però el temps empitjora quan som aprop de L'Espluga. Travessem la població sota una pluja intensa acompanyada de calamarsa, llamps i trons. Falta poc per arribar. 
A l'alçada de Les Masies de Poblet, treva del mal temps i només un lleu plugim que ens deix arribar amb més comoditat a les portes del Monestir de Poblet. Hi arribem per la banda de la Font del Ferro on aprofitem per endreçar-nos una mica les bótes que portem plenes de fang. Albirem la construcció monàstica cistercenca.
El dilluns ens llevem i NO PLOU! esmorzem a l'Hostatgeria un bon àpat on no hi falta de res: dolç, salat, cafès, sucs... 
Anem sumant quilòmetres gairebé sense aturar-nos, només per fer alguna foto, descansar un moment o menjar quatre avellanes. El tram més dificultós és la pujada a la serra del Tallat que separa la Conca de Barberà de l'Urgell, no tant pel desnivell, sinó pels quilòmetres que ja portes al damunt.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada