Del Catllar a Renau passant pel pantà del Gaià

Després d'unes quantes sortides sense entrada al blog, per aclamació popular, decidim reprendre'l amb aquesta publicació sobre una preciosa ruta, assequible per a tothom i apta, especialment, per aquest dies de fred en què ens fa basarda pujar a la muntanya. 
Ens atansem fins al municipi del Catllar (Tarragonès) on deixem el cotxe aparcat i comencem aquesta ruta de poc més de 16 quilòmetres que es troba entre les Rutes de Catalunya i forma part del Camí de Sant Jaume, com ens indica una fita amb l'anagrama de la petxina groga característic; concretament enfilem el camí del Catllar a La Secuita pel GR 172 que porta també a Renau i a Santes Creus. 
L'objectiu és arribar a Renau (6,9 Km), passar pel pantà i tornar al punt de sortida.
Després de la foto de rigor inicial, comencem a caminar cap a les 10 del matí em una jornada festiva poc freda i molt assoleiada; ni els gorros ni els guants, ni els anoracs, pràcticament, caldrà treure de les bosses per la bona temperatura que fa.

Sortim del poble per una pista passant per una vella fàbrica enrunada, travessem la via de tren antiga de la línia Reus-Roda i ens endinsem al bosc de roures, alzines, freixes i oms, passant prop d'alguns camps de conreu. Tot i que sec veiem també el curs del torrent de Renau que neix a Vilabella, i que com tots els de la nostra zona, és irregular i porta aigua molts pocs dies a l'any. Alguns ruscs d'abelles i algunes formacions geològiques de consideració com unes importants balmes en la zona coneguda com a les Coves.
Arribem a Renau, petita població on viuen poc més de 150 habitants. Ens aturem uns moments a la plaça on s'ha instal·lat un pessebre i s'hi troba l'església de Santa Llúcia que data de l'any 1435. Fem un refrigeri assegudets al sol i reprenem el camí de tornada passant, però, abans per l'embassament del Gaià o del Catllar, que es va inaugurar l'any 1975 amb l'objectiu de proveir el complex petroquímic de Tarragona, encara que mai ha arribat al màxim de la seva capacitat; el més habitual és veure'l al voltant del 10%. Tot i així té el seu encant, a més de ser un espai protegit per la diversitat d'hàbitats i espècies florals.
Des de dalt de la presa impressiona la vista a la llunyania de la serra del Montmell i de l'altra banda el Tossal de Miramar, la vall del Francolí i al fons les Muntanyes de Prades. 
Un cop observat el bell paisatge reprenem el camí de tornada, ara a pas més lleuger per arribar a l'hora al Celler de ca l'Àvia, on ens espera un suculent dinar per completar la jornada.

   

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El descobriment dels Ports de Tortosa-Beseit

Dos dies per la Ruta del Cister, de Poblet a Vallbona de les Monges