Un paradís entre muntanyes: el llac de Juclà (Andorra)

Escapadeta de cap de setmana a Andorra que ens va permetre a la meitat del grup (us vàrem trobar a faltar Toni, Isi i Fernanda!)
relaxar-nos i gaudir d'aquest petit país, tan proper al nostre. 
Un dels objectius era fer cames i contemplar meravellosos paisatges i per això calia anar muntanya amunt a la recerca d'estanys o llacs que aportessin frescor a les altes temperatures (38 graus).
Així és que ens dirigirem direcció França, cap a Canillo, el Tarter i la vall d'Incles per anar a descobrir l'estany de Juclà
Eren les 10 tocades del matí quan aparcàrem el vehicle i compràrem els bitllets del Bus Net, una iniciativa verda acabada d'endegar, que transporta al personal fins al final de la carretera, a peu de muntanya, per començar les rutes cap a diferents indrets de la vall. Existeix la possibilitat d'anar en vehicle propi, però la carretera està tancada entre les 9 i les 18 h de la tarda, per la qual cosa val la pena agafar aquest transport, a l'anada, per no escatimar esforços, i a la tornada, perquè ja no te'n queden massa.
Emprenem la marxa pel camí que ben aviat s'enfila cap a la muntanya, després de travessar el riu que dóna nom a la vall, el riu d'Incles, pel pont de la Baladosa, direcció al refugi de Juclà i el llac del mateix nom. 
Terreny força pedregós i costerut, però bells salts d'aigua, solanes i pletes, pontets de fusta i, sobretot, vistes espectaculars i imponents dels pics de Siscaró (2.637 m) i les Escobes (2.660 m), com la que es pot contemplar des de la Pleta de Juclà, un indret especialment assenyalat perquè en ell hi van perdre la vida cinc persones a causa d'un accident en helicòpter fa uns anys. Un monument i 5 làpides ens recorden aquest tràgic succés.
Arribem al llac de Juclà, un dels més grans d'Andorra (21,3 hectàrees) que tot i estar recrescut de manera artificial gràcies a una presa, és preciós. A prop del llac es troba el refugi de Juclà amb capacitat per a hostatjar més de 40 persones. 
Reposem una estona a la vora del llac traient-nos les botes i sucant els peus a l'aigua gèlida, només uns instants! Estirats d'esquena, damunt una gran pedra plana podem contemplar embadalits el cel i les imponents muntanyes, un regal per als ulls i els esperits. Si mai em perdo, busqueu-me en aquest lloc!
Tot i que la ruta pot ser més llarga per arribar fins al segon llac de Juclà, decidim iniciar la baixada perquè ens espera el camí de tornada a casa.
El recorregut total és d'uns 4,5 quilòmetres amb un desnivell de 465 metres i una altitud que oscil·la entre els 1.835 i els 2.300 metres, senyalitzat amb cercles de color groc que de vegades es confonen amb el paisatge, m'atreviria a dir que dels més bonics que he vist des que he restablert el contacte amb la muntanya després d'un llarg parèntesi.



 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Marxa Torreforta-La Mussara, tota una experiència

Pujada a la Mola de Colldejou (Baix Camp)

Tornem al Montsant. Ruta dels cartoixans