Fent camins vora les estrelles

Setmana Santa a la vista amb 4 dies festius. Cap a la muntanya anem, i aquest cop, alta muntanya! Sortim el Divendres Sant direcció Cerler on arribem al migdia. Ens instal·lem a l'hotel i sortim a dinar. Al poble hi ha força "vidilla" i moltes altres persones que com nosaltres han decidit passar les minivacances lluny de la ciutat. La primera sorpresa és la meravellosa visió que ens ofereixen les muntanyes nevades; la vista des de l'habitació és immillorable! Dinem foça bé en un restaurant del poble, ubicat en una antiga borda, local bonic i agradable en el qual catarem les carns de la zona regades amb vi negre del Somontano. En acabar de dinar, tornada a l'hotel per canviar-nos i posar-nos la roba de muntanya, agafar el cotxe i les raquetes i anar a fer la primera incursió a les pistes nevades.  Hi arribem quant just s'acaba de tancar la instal·lació, cosa que afavoreix poder-nos provar les raquetes i fer la primera pujadeta i baixadeta amb elles.

19 de març, sant Josep, la primavera a tocar, amb solet però força fresca i vent. Havíem decidit fer una ruta curta per compromisos familiars diversos que ens recomanaven estar a l'hora de dinar asseguts a taula. Per aquest motiu ens decantàrem per anar pels voltants del castell d'Escornalbou . Vàrem quedar a Duesaigües on deixàrem els cotxes aparcats i iniciàrem la caminada de gairebé 9 quilòmetres en la qual vàrem esmerçar unes dues hores i mitja. La sortida des de Duesaigües per una pista asfaltada és potser el menys bonic de la ruta, sobretot perquè aquell dia vàrem trobar moltes motos que també la feien, trencant l'encant del silenci i l'olor de bosc.  En acabar el camí, un tros de carretera i vàrem fer cap l'equip al complet (4+1) al castell d'Escornalbou , un indret replet d'història i envoltat d'un bell paisatge. No el vàrem visitar el castell; tots 5 ho havíem fet un moment o altre en el passat, però si recordarem (almenys la ganxeta

Envalentonats però amb expectació començàvem la jornada a les 7,30 del matí del primer diumenge d'abril. Els de sempre, menys la Fernanda i l'Isi que marxava aquella mateixa nit a fer el Camino de Santiago en solitari, valent Isi!! De fet no es pot dir que anàvem sols, ens acompanyaven, o millor dit nosaltres acompanyàvem, a 197 persones més, que com cada any, des de en fa vint, es trobaren de bon matí davant la Torre forta, antiga fortificació del segle XVII, que posteriorment donà nom a un dels barris de Ponent de Tarragona. Participàvem en la 20a i última edició de la Marxa Torreforta-La Mussara organitzada per l'Agrupament Escolta i Guia de La Salle Torreforta (GELSTO). Foto de tots els participants, primer avituallament, i sortida puntualment a les vuit del matí. Ens espera un recorregut de gairebé 32 quilòmetres per arribar a La Mussara i assolir 977 metres sobre el nivell del mar.  Travessem el barri de Torreforta per dirigir-nos cap a Bonavista i La