Entrades

El Camí de Sant Jaume, de Santiago a Fisterra

Imatge
Aquesta vegada sí que l'hem feta grossa!, enganxats definitivament al caminar (activitat que cada vegada ens atrapa més i més), les ganes de natura i l'estiu al davant, decidírem destinar una part de les nostres vacances a fer un tram del Camí de Sant Jaume.  Com que dos dels components del grup n'havien fet ja algun anteriorment, convinguérem a fer el camí que va de Santiago de Compostela a Fisterra.
Aquest tram delCamino, que també se'l coneix com l'epíleg o la prolongació del Camino de Santiago, els més agosarats el fan en tres jornades, la gran majoria en quatre, i nosaltres optàrem per fer-lo en cinc, un cop vistes totes les possibilitats i valorades les nostres ganes de caminar, però també de gaudir de les vacances.  Us expliquem com va anar. Arribàrem una tarda de diumenge del mes de juliol (pocs dies abans de la gran festa de la comunitat gallega), a Santiago de Compostela amb avió. Un taxi ens conduí des de l'aeroport al nostre allotjament, un petit hotele…

Des d'Hospitalet de l'Infant a L'Ametlla de mar

Imatge
Sortida de tarda-vespre (i gairebé nit) en ple mes de juliol i amb el termòmetre al voltant dels 30 graus. 
És un itinerari molt llarg  (uns 25 quilòmetres) però que volem fer com a preparatori del Camino de Santiago (Santiago-Fisterra); necessitem posar-nos a prova pocs dies abans de fer-lo.  Deixem un cotxe a l'Ametlla de Mar i amb l'altre ens dirigim a l'Hospitalet de l'Infant, on el deixem aparcat al càmping El templo del Sol a la cala d'Oques
Iniciem la caminada als voltants de quarts de 6 de la tarda per la Rojala i la platja del Torn (Espais d'Interès Natural) fins a l'Illot del Torn on tornem a calçar-nos les esportives, travessem el pont sota el tren i ens dirigim cap al coll de Balaguer, amunt que fa pujada! L'esforç es compensa amb la preciosa vista des del mirador, situat a uns 140 metres d'alçada del litoral tarragoní amb la població de l'Hospitalet de l'Infant en primer terme i darrere les muntanyes de Vandellòs.  No és estrany q…

Els estanys de Tristaina, Andorra

Imatge
Un altre bell indret de l'Andorra natural i pirenaïca, la que es troba fora dels carrers comercials de les localitats d'Andorra la Vella o Escaldes, lluny del bullici i del soroll, on és fàcil desconnectar i assossegar ment i esperit, es tracta dels estanys de Tristaina a la parròquia d'Ordino. La ruta s'inicia a la vora de l'edifici de serveis de la Coma d'Arcalís, a l'estació d'esquí de Vallnord, on hem deixat aparcat el vehicle sense dificultat perquè encara no hi ha massa gent. De seguida el sender s'enfila muntanya amunt pel que es coneix com la Coma del Forat. El primer estany s'obre aviat davant els nostres ulls (20 minuts), potser per això és un dels llocs més visitats del Principat.  La pàgina web Turisme d'Andorra la defineix com una excursió de dificultat moderada però apta per a senderistes de tots els nivells, potser per això no és extrany trobar-s'hi persones amb gossos que aprofiten per banyar-se en els estanys, famílies amb…

Un paradís entre muntanyes: el llac de Juclà (Andorra)

Imatge
Escapadeta de cap de setmana a Andorra que ens va permetre a la meitat del grup (us vàrem trobar a faltar Toni, Isi i Fernanda!) relaxar-nos i gaudir d'aquest petit país, tan proper al nostre.  Un dels objectius era fer cames i contemplar meravellosos paisatges i per això calia anar muntanya amunt a la recerca d'estanys o llacs que aportessin frescor a les altes temperatures (38 graus). Així és que ens dirigirem direcció França, cap a Canillo, el Tarter i la vall d'Incles per anar a descobrir l'estany de Juclà.  Eren les 10 tocades del matí quan aparcàrem el vehicle i compràrem els bitllets del Bus Net, una iniciativa verda acabada d'endegar, que transporta al personal fins al final de la carretera, a peu de muntanya, per començar les rutes cap a diferents indrets de la vall. Existeix la possibilitat d'anar en vehicle propi, però la carretera està tancada entre les 9 i les 18 h de la tarda, per la qual cosa val la pena agafar aquest transport, a l'anada, per no…

Tornem al Montsant. Ruta dels cartoixans

Imatge
Matí de diumenge amb l'equip al complet. El sol llueix ben clar i s'intueix una jornada calorosa. Avui tornem al Montsant, concretament a Escala Dei, al Priorat, on es troba la cartoixa de Santa Maria, fundada al segle XII pel rei Alfons I el Cast. No és la nostra comesa avui visitar-la però si encara no ho heu fet, us ho recomanem! Deixem el cotxe aparcat en una zona habilitada del poble d'Escala Dei i ens dirigim cap a la cartoixa; hi passem ben a la vora però no hi entrem, el nostre objectiu és coronar la muntanya pel Grau de l'Escletxa.  Un dels primers rètols que trobem indica la nostra direcció a través de la Ruta dels Cartoixans que també condueix a La Cogulla i a Cabacés; segons l'indicador ens esperen dos quilòmetres i mig i uns 40 minuts de caminar.  Els primers metres transcorren entre vinyes i una ampla pista que comença a enfilar-se. Al nostre davant la imponent muntanya, el cel blau i els cants dels ocells; a estones, silenci, quina meravella! Passem per …

El Tossal Gros de Prenafeta, el castell i el poble vell

Imatge
Setmana estressant. Moltes ganes de muntanya. Decidim fer una escapadeta tres dels membres del nostre grup, no podem esperar a l'oficial programada d'aquí uns dies. 9 del matí sortim de casa, fresca, però no fred, i molt de vent (almenys a Reus).  La nostra destinació avui es troba a la Conca de Barberà, concretament al petit poble de Prenafeta  (a 5 quilòmetres de Montblanc) on deixem el cotxe aparcat davant l'església i el que havia estat una antiga casa de colònies com recorda l'amic Toni que hi havia fet estada quan era molt jovenet.  Enfilem amunt per dirigir-nos cap al nostre objectiu, el Tossal Gros de la serra de Miramar, massís format per les serres de Guixeres, la Carbonària i el de Jordà; cadena de muntanyes que marca el límit entre les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Abans de sortir del poble trobem la primera font, la d'en Guàrdies que en realitat són dues, una més actual, i darrere la més antiga que ja no brolla. També veiem els primer…

El Parc Natural de Posets-Maladeta i el Forau d'Aigualluts

Imatge
Setmana Santa a la vista amb 4 dies festius. Cap a la muntanya anem, i aquest cop, alta muntanya! Sortim el Divendres Sant direcció Cerler on arribem al migdia. Ens instal·lem a l'hotel i sortim a dinar. Al poble hi ha força "vidilla" i moltes altres persones que com nosaltres han decidit passar les minivacances lluny de la ciutat. La primera sorpresa és la meravellosa visió que ens ofereixen les muntanyes nevades; la vista des de l'habitació és immillorable! Dinem foça bé en un restaurant del poble, ubicat en una antiga borda, local bonic i agradable en el qual catarem les carns de la zona regades amb vi negre del Somontano. En acabar de dinar, tornada a l'hotel per canviar-nos i posar-nos la roba de muntanya, agafar el cotxe i les raquetes i anar a fer la primera incursió a les pistes nevades. 
Hi arribem quant just s'acaba de tancar la instal·lació, cosa que afavoreix poder-nos provar les raquetes i fer la primera pujadeta i baixadeta amb elles. Dia radiant; e…