Des d'Hospitalet de l'Infant a L'Ametlla de mar

Sortida de tarda-vespre (i gairebé nit) en ple mes de juliol i amb el termòmetre al voltant dels 30 graus. 
És un itinerari molt llarg  (uns 25 quilòmetres) però que volem fer com a preparatori del Camino de Santiago (Santiago-Fisterra); necessitem posar-nos a prova pocs dies abans de fer-lo. 
Deixem un cotxe a l'Ametlla de Mar i amb l'altre ens dirigim a l'Hospitalet de l'Infant, on el deixem aparcat al càmping El templo del Sol a la cala d'Oques
Iniciem la caminada als voltants de quarts de 6 de la tarda per la Rojala i la platja del Torn (Espais d'Interès Natural) fins a l'Illot del Torn on tornem a calçar-nos les esportives, travessem el pont sota el tren i ens dirigim cap al coll de Balaguer, amunt que fa pujada!
L'esforç es compensa amb la preciosa vista des del mirador, situat a uns 140 metres d'alçada del litoral tarragoní amb la població de l'Hospitalet de l'Infant en primer terme i darrere les muntanyes de Vandellòs.  No és estrany que en aquest punt hi hagin tingut lloc batalles importants tant el 1640, durant la Guerra dels Segadors, el 1813 durant la Guerra del Francès i, sobretot, durant la Guerra Civil espanyola de la qual en queden molts vestigis: un búnquer, nius de metralladores i trinxeres. 
Continuem una mica més amunt fins a arribar al punt geodèsic (Lo Torn) des del qual la vista ja no és tan idíl·lica, la gran instal·lació de la central nuclear de Vandellòs, ubicada al costat del mar trenca, no només la vista, sinó que obliga als caminants a anar terra endins una bona estona per esquivar el complex energètic. Baixem del coll de Balaguer direcció la central i travessem la carretera per sota. Haurem d'anar una estona en paral·lel per una pista fins a poder-la travessar novament a través d'un gran col·lector, sec, llarg i fosc que crea un moment de dubte entre el sector femení.
Finalment el travessem i arribem a l'altra banda on a través d'un camí fem cap novament a la platja ara a la de l'Almadrava i després la de Calafat
Hem passat pel passeig marítim i camins de ronda que aquí es desdibuixen obligant-nos a entrar a les urbanitzacions cercant novament el camí vora el mar. 
En aquest moment perdem una mica de temps, que després ens farà falta per poder arribar a la nostra destinació encara de dia. Anem lleugers i rapidets, només ens aturem malgrat la calor intensa i la humitat enganxosa encara no quinze minuts per prendre alguna cosa ben fresca en un xiringuito de la platja.
Arribem al castell de sant Jordi d'Alfama, del segle XIII, però gairebé ni ens aturem; comença a fer-se fosc. Calculem que fins a poc més de les 10 tindrem llum. Passem per moltes cales (cala Vidre, Cala Forn, Cala Mosques...) i bells paratges a la vora del mar seguint el GR92 conegut també com a Sender de la Mediterrània
El sol s'ha post i la visibilitat és precària. Som a l'Ametlla de Mar però ens queda mitja hora de caminar per a arribar fins al cotxe per la qual cosa, a l'alçada de la platja de l'Estany, decidim utilitzar el GPS que ens porta per l'avinguda del mig i la carretera del Cementiri fins al bell mig de la població. Hi arribem a quarts d'11 de la nit, ens apalanquem al primer restaurant que trobem per menjar quatre tapes i un gelat i emprendre el camí de tornada.
Hem caminat un total de 5 hores i 40 minuts i hem recorregut gairebé 26 quilòmetres, repte aconseguit, estem preparats pel Camino!, llàstima dels últims minuts que hem hagut de fer a plena nit i que els senyals del GR es perdin dins les urbanitzacions cosa que pot alentir la marxa i desorientar al personal. Tot i així el camí de ronda sobre el mar i les cales és molt bonic encara que podria estar més net i cuidat.
 



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La Marxa Torreforta-La Mussara, tota una experiència

Pujada a la Mola de Colldejou (Baix Camp)

Tornem al Montsant. Ruta dels cartoixans