El Parc Natural de Posets-Maladeta i el Forau d'Aigualluts

Setmana Santa a la vista amb 4 dies festius. Cap a la muntanya anem, i aquest cop, alta muntanya!

Sortim el Divendres Sant direcció Cerler on arribem al migdia. Ens instal·lem a l'hotel i sortim a dinar. Al poble hi ha força "vidilla" i moltes altres persones que com nosaltres han decidit passar les minivacances lluny de la ciutat. La primera sorpresa és la meravellosa visió que ens ofereixen les muntanyes nevades; la vista des de l'habitació és immillorable!

Dinem foça bé en un restaurant del poble, ubicat en una antiga borda, local bonic i agradable en el qual catarem les carns de la zona regades amb vi negre del Somontano.

En acabar de dinar, tornada a l'hotel per canviar-nos i posar-nos la roba de muntanya, agafar el cotxe i les raquetes i anar a fer la primera incursió a les pistes nevades. 
Hi arribem quant just s'acaba de tancar la instal·lació, cosa que afavoreix poder-nos provar les raquetes i fer la primera pujadeta i baixadeta amb elles. Dia radiant; el sol encara ens acompanya i no fa fred malgrat l'avançada que està la tarda. Sortim satisfets. Anem cap a Benasque a donar un tomb, prendre una cerveseta i sopar una pizza. En sortir el fred ja és notori, però ens espera l'aclimatada habitació de l'hotel. Decidim anar a dormir d'hora per matinar l'endemà. Bona nit i tapa't.

El dissabte ens despertem a les 7 del matí i baixem a esmorzar al cap de mitja horeta; el restaurant està ple, els esquiadors també han matinat com nosaltres per anar ben aviat a pistes. Maletes al cotxe (la nostra estada és molt curta!) i rumb a Llanos del Hospital on deixem el vehicle aparcat en la zona habilitada. 
Fa solet, encara que a estones estarà una mica lleganyós. Tapats, però no amb excès. D'entrada caminem sobre la neu amb les botes i sense raquetes pel costat de la pista que també s'utilitza per a practicar esqui de fons. La neu està immaculada, som dels primers en trepitjar-la, quin goig!

Arribem fins a l'Hospital de Benasc per anar al fons de la vall fins a l'estany de Plan de l'Estan i la cabana de Plan de l'Estan. 
Arribem al refugi de la Besurta, breu paradeta i a partir d'aquí comencem a enfilar-nos muntanya amunt en alguns llocs amb pendent considerable i amb les raquetes als peus. 
El paisatge és magnífic, el blanc de la neu ens envolta. Emprenem ruta pel mateix camí que fa cap a la Renclusa, tot i que nosaltres ens desviem als 15 minuts pel GR cap a la nostra destinació: el Forau d'Aigualluts, des del qual es veu perfectament la glacera i el cim de l'Aneto (3.404 m). 
El Forau d'Aigualluts és un curiós fenomen càrstic que té lloc en el curs superior del riu Essera a més de 2.000 metres d'altitud. El riu neix al massís de la Maladeta. La singularitat rau en què el curs fluvial desapareix sota terra (d'aquí el nom de forau) gairebé la meitat de l'any, per aparèixer a uns quatre quilòmetres de distància (en línia recta) a 1.658 metres, a Artiga de Lin (Val d'Aran) en l'indret conegut com a Uelhs deth Joèu per desembocar al riu Garona.
És un indret preciós amb vistes espectaculars als cims coberts de neu que gairebé tots superen els tres mil metres d'altitud. 
Paradeta per reposar forces i contemplar el bell paisatge. 

Reprenem camí de tornada cap al lloc d'origen amb por que la predicció meteorològica sigui encertada i ens agafi algun aiguat primaveral; pluja no, però si un fort vent fred ens acompanyarà durant els últims quilòmetres del trajecte de tornada que fem gairebé en la seva totalitat amb les raquetes als peus; el desnivell que tenen molts trams ens fan assegurar la nostra petja. Al final treure i posar les raquetes esdevé un exercici ràpid i senzill.
Tornada cap al cotxe, raquetes definitivament fora i rumb a Benasque per acabar la jornada amb un bon àpat i enfilar carretera cap a casa.
El millor de tot: la bona companyia, el descobriment de les raquetes, haver "catat" els 2.000 metres (almenys els 2 membres del grup més "novatos") i haver contemplat el meravellós paisatge pirinenc nevat. Ganes de tornar-hi!