El castell d'Escornalbou. Des de Duesaigües a L'Argentera pel camí dels Frares

19 de març, sant Josep, la primavera a tocar, amb solet però força fresca i vent. Havíem decidit fer una ruta curta per compromisos familiars diversos que ens recomanaven estar a l'hora de dinar asseguts a taula. Per aquest motiu ens decantàrem per anar pels voltants del castell d'Escornalbou. Vàrem quedar a Duesaigües on deixàrem els cotxes aparcats i iniciàrem la caminada de gairebé 9 quilòmetres en la qual vàrem esmerçar unes dues hores i mitja.

La sortida des de Duesaigües per una pista asfaltada és potser el menys bonic de la ruta, sobretot perquè aquell dia vàrem trobar moltes motos que també la feien, trencant l'encant del silenci i l'olor de bosc. 

En acabar el camí, un tros de carretera i vàrem fer cap l'equip al complet (4+1) al castell d'Escornalbou, un indret replet d'història i envoltat d'un bell paisatge. No el vàrem visitar el castell; tots 5 ho havíem fet un moment o altre en el passat, però si recordarem (almenys la ganxeta del grup se n'ocupà) la tasca duta a terme pel diplomàtic i erudit reusenc, Eduard Toda, en la reconstrucció del que havia estat una antiga fortalesa romana (Cornu Bovis) i després un monestir medieval (sant Miquel) per esdevenir la seva residència en el segle XIX. Un documental produït per Manel Vinuesa i Ramon Masip i el periodista Toni Orensanz, Les 7 vides d'Eduard Toda, estrenat en el 2016 arran de l'Any Toda, explica amb tots els ets i uts la interessantíssima biografia d'aquest personatge.

Paradeta breu per esmorzar i contemplar des del mirador de Puigferrós situat davant el castell, actualment propietat de la Diputació de Tarragona i la Generalitat de Catalunya, i adscrit al Museu d'Història de Catalunya, l'espectacular vista des de la muntanya d'Escornalbou (649 m) de la serra de l'Argentera coronada pels molins del Parc Eòlic de Trucafort, però també del Camp de Tarragona, la serra del Montsant, de la Mussara i les muntanyes de Prades.

En aquesta jornada descobrim una habilitat de la nostra companya Fernanda; ni més ni menys que trobar espàrrecs de marge per tot arreu, fins i tot en llocs de vegades complicats d'accedir! (La truita que ens menjàrem el dilluns dóna fe del considerable manat que arreplegà!).

El més bonic del trajecte és, sens dubte, (a banda dels espàrrecs, la truita posterior i les rialles) el camí que baixa des del castell al poble de L'Argentera; es tracta d'un antic camí (1818) conegut com a camí dels Frares, en molts trams empedrat, (un dels més ben conservats de les comarques tarragonines) a través del qual es transportava la pedra vermella amb què es va construir el castell. 

El sender transcorre al mig d'un bosc de roures, pi roig, alzines sureres i pi blanc segons llegim en els panells informatius que anem trobant.

Arribats a L'Argentera agafem un altre camí que ens retorna al punt de sortida, a Duesaigües, no sense abans agafar algun que altre espàrrec. I avui ho acabem així, tots cap a casa que de joseps, joans i ases n'hi ha per totes les cases!