El descobriment dels Ports de Tortosa-Beseit
Un matí de diumenge del mes de juny quan la calor encara era suportable, ens decidírem a fer-hi una incursió.
Sortírem de Tarragona i Reus i en poc més d'una hora i quart ens plantàrem als afores d'Horta de Sant Joan, la vil·la en què residí Picasso a finals del segle XIX i en la qual pintà algunes de les seves obres abans d'iniciar l'època blava de les seves creacions.
Cap dels quatre (aquell dia no ens acompanyava l'Isi) havíem trepitjat aquelles muntanyes, sí que coneixíem la banda més popular del Matarranya (Beseit i Vall-de-roures).
Així és que després d'emprendre un camí força malmès que parteix prop de la cruïlla d'Horta de Sant Joan a la T-333 i que ens deixà als peus de la muntanya a tocar del mas Andill, deixàrem el cotxe sota l'únic pi que hi havia per fer ombra, i amb la bella vista del convent de sant Salvador al capdamunt del Puig de Sant Salvador, que quedà a la nostra esquena, per començar a enfilar-nos pel Montsagre d'Horta (955 m) cap al Tossal d'Engrilló.
La pujada és força dura i els cossos encara no s'havien escalfat prou; bufa un aire fresc que això sí, ens ajuda a fer millor l'ascens. Arribem al cap d'una hora aproximadament al pla de Ravanals on ens aturem a esmorzar. El sol és fort i el paisatge és molt bonic, talment diries que ets al Pirineu; el silenci impera i només se sent la fressa de l'herba bellugada pel vent. Engolim de pressa, tenim fred, encara que la bóta del Tomás ens ha escalfat la gola i l'ànima!
Enfilem cap al tossal per un turó suau que només es verticalitza en l'últim tram per arribar al capdamunt del Tossal d'Engrilló (1.072 m) on ens trobem a les úniques persones que veurem en tota la jornada, dues noies que venien de Paüls. Contemplem el bell paisatge de la Terra Alta per una banda i el del Baix Ebre per l'altra; ens fem alguna foto al piló de formigó que representa el vèrtex geodèsic que passa per la zona.
Descendim i ens dirigim cap a la Bassa de la Refoia que també es coneix com la bassa del Coll Roig (916 m), un embassament natural envoltat de prats que de ben segur serveix d'abeurador als ramats que pasturin a prop.
Seguim direcció la Mola o Moleta del Garí (1.019 m). De tant en tant travessem algun paratge amb restes encara del gran incendi que devastà aquesta àrea l'any 2009 i que posà fi a la vida de cinc bombers al barranc de Cubars.
En aquesta sortida teníem quelcom més a favor en relació a les que havíem fet fins al moment; no havíem de córrer per arribar a cap hora concreta. Havíem decidit prèviament prendre queviures suficients per dinar en ruta; l'itinerari era llarg (unes sis hores) i el dia ja era llarg i assoleiat, així és que sense pressa però amb poques pauses anàrem fent camí arribant a la Mola Grossa (1.044 m) on tornàrem a poder contemplar el suggerent paisatge.
Passàrem pel Forat de la Finella i arribàrem a la font del Montsagre de Paüls, amb la vista de la imponent mola al davant on ens aturarem per dinar. Aprofitant l'aigua fresca ens remullàrem una mica (el sol era molt fort i començava a fer calor), endrapàrem i descansàrem poc més de mitja hora. Tot i la quietud del lloc, el silenci, la vista esplèndida, i la tranquil·litat d'esperit que et fa sentir un indret com aquest, emprenguérem la tornada; tot el que havíem pujat calia baixar-ho!
Més records de l'incendi amb restes d'arbres calcinats. Passem per una altra font, la del Monstagre d'Horta i tornem a fer cap al Pla de Ravanals on continua fressant el vent l'herba i els voltors voleiant pel cel.
Ja només resta la baixada, que per lògica, si la pujada havia estat dura, també ho havia de ser, especialment pels trams rocallosos que hi ha. Baixem i baixem fins a arribar al cotxe. Ens descalcem, ens refresquem i tornem a casa, cansats, però contents de l'experiència.
Enfilem cap al tossal per un turó suau que només es verticalitza en l'últim tram per arribar al capdamunt del Tossal d'Engrilló (1.072 m) on ens trobem a les úniques persones que veurem en tota la jornada, dues noies que venien de Paüls. Contemplem el bell paisatge de la Terra Alta per una banda i el del Baix Ebre per l'altra; ens fem alguna foto al piló de formigó que representa el vèrtex geodèsic que passa per la zona.
Descendim i ens dirigim cap a la Bassa de la Refoia que també es coneix com la bassa del Coll Roig (916 m), un embassament natural envoltat de prats que de ben segur serveix d'abeurador als ramats que pasturin a prop.
Seguim direcció la Mola o Moleta del Garí (1.019 m). De tant en tant travessem algun paratge amb restes encara del gran incendi que devastà aquesta àrea l'any 2009 i que posà fi a la vida de cinc bombers al barranc de Cubars.
En aquesta sortida teníem quelcom més a favor en relació a les que havíem fet fins al moment; no havíem de córrer per arribar a cap hora concreta. Havíem decidit prèviament prendre queviures suficients per dinar en ruta; l'itinerari era llarg (unes sis hores) i el dia ja era llarg i assoleiat, així és que sense pressa però amb poques pauses anàrem fent camí arribant a la Mola Grossa (1.044 m) on tornàrem a poder contemplar el suggerent paisatge.
Passàrem pel Forat de la Finella i arribàrem a la font del Montsagre de Paüls, amb la vista de la imponent mola al davant on ens aturarem per dinar. Aprofitant l'aigua fresca ens remullàrem una mica (el sol era molt fort i començava a fer calor), endrapàrem i descansàrem poc més de mitja hora. Tot i la quietud del lloc, el silenci, la vista esplèndida, i la tranquil·litat d'esperit que et fa sentir un indret com aquest, emprenguérem la tornada; tot el que havíem pujat calia baixar-ho!
Més records de l'incendi amb restes d'arbres calcinats. Passem per una altra font, la del Monstagre d'Horta i tornem a fer cap al Pla de Ravanals on continua fressant el vent l'herba i els voltors voleiant pel cel.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada