Els Boscos de Poblet i el mirador de la Pena

Monestir de Poblet

Matí de Santa Tecla. Res millor que fer festa quan els altres treballen i poder fer activitats diferents de les diàries. Decidim aprofitar-lo fent una ruta pels Boscos de Poblet. 

Ens dirigim en vehicle fins al monestir i el deixem aparcat en el pàrquing, aquell dia desert. Comencem a caminar un quart abans de les 10 del matí. Bona temperatura, ennuvolat, però amb estones d'un fort sol que anuncia la pluja que caurà cap al migdia segons les prediccions meteorològiques.

Boscos de Poblet

A pocs metres del pàrquing fem una breu parada davant la font de ferro i magnesi anomenada de l'abat Siscar, construïda en els anys 60 del segle XX. Ens atrevim a provar l'aigua però és com llepar una clau de ferro segons diu l'amic Toni Peco.

Prosseguim camí per la pista forestal que porta cap a la Pena, però només un trosset, perquè després de passar per la pedrera de l'Escolta i la plaça de la Llibertat (un clar entre els arbres amb bancs per a seure i gaudir de la tranquil·litat), de seguida ens endinsem al bosc. 

El primer indret destacable del recorregut és una carbonera que encara es conserva, la utilitat de la qual està ben ressenyada en un plafó explicatiu situat just a la vora. 

Carbonera

Seguidament passem per l'entrada de l'enorme pou de gel o nevera de la Pena que abastia als habitants del monestir. La construcció es pot veure des de baix, a través d'una reixa de ferro, i al cap d'uns metres des de dalt, on s'aprecia millor la seva grandària. Just passat el pou apareix una cascada, lloc bonic en el qual aprofitem per fer-nos alguna foto.

Entrada al pou de glaç

Tornem a agafar la pista direcció cap a la Casa Forestal, on amb anterioritat hi havia hagut una granja del monestir i enfilem cap al pròxim punt d'interès: la font del Deport, lloc amb encant i també de parada obligatòria on aprofitem per menjar-nos l'entrepà. 

La zona és obaga, envoltada d'un frondós bosc de til·lers, alzines i roures, acolorits pels grèvols i els aurons; se la coneix com la Teixeda de la Baga de la Pena.

Pocs minuts perdem en engolir l'àpat, que acompanyem, com no podia ser d'altra manera, del cafè o caputxino en forma de caramel, made in Fernanda. I ens enfilem, perquè ara si que ens enfilem de debò, per un camí costerut cap al mirador de la Pena, encara que al nostre davant uns valents s'atreveixen a pujar-lo en BTT. 

La vista des del dalt del mirador és preciosa, llàstima que el dia no és massa clar!. El monestir del Cister al davant, l'Espluga de Francolí, Vimbodí i les Muntanyes de Prades envoltant-ho tot, la mirada s'esplaia i el pensament s'asserena contemplant aquest paisatge.

Vista des del mirador de la Pena

Toca fer la baixada. Ara per un senderó entre el bosc, alguns cops pedregós, d'altres ple de les fulles que comencen a caure dels arbres, però bonic i amè, és la senda del Colom. 

Passem per la cova de fra Marginet, una balma on sembla que hi passà alguna temporada un frare que s'havia desviat del bon camí per a purgar els seus pecats. 

El camí desemboca novament a la pista, que ja no abandonarem fins a arribar a la carretera del monestir, potser el tram més pesat del trajecte pel sol que cau i el constant desnivell que va carregant les articulacions. Passem per Les Masies de Poblet i fem cap al monestir. Són gairebé les dues de la tarda. Aprofitem per endreçar-nos als serveis de Poblet.  Entrem un moment a l'església abans no la tanquin i anem a buscar el cotxe per acabar la jornada dinant a L'Espluga, un menú de 12 euros i mig al restaurant Art, recomanable!, ens asseiem a la taula i la predicció meteorològica, que donava pluja entre les 2 i les 5 de la tarda, es compleix amb puntualitat britànica. Sortosament ens agafa a sopluig!

Boscos de Poblet i Mirador de la Pena.

Durada: 3 hores i mitja

Distància recorreguda: 14 quilòmetres