Ruta d'estiu per les platges de Tarragona

Far de Torredembarra

Una tarda sufocant del mes d'agost però amb ganes de caminar a la vora del mar?, no patiu, el nostre litoral és molt llarg i no us l'acabareu!

La nostra tria va ser del far de Torredembarra fins a la platja de Coma-ruga. Prèviament ens havíem traslladat fins a l'etapa final amb dos cotxes. En vàrem deixar un d'aparcat a Coma-ruga. Amb l'altre partírem fins als peus del far de Torredembarra, on iniciàrem la ruta que ens va ocupar tres hores llargues de caminada per cobrir els 12 quilòmetres, aproximadament, que separen un municipi de l'altre. No hi havia pressa, només el fet que es fes fosc, ara que el dia ja s'escurça una mica més. De fet, a l'últim tram, ja a la vora de Coma-ruga, era fosc del tot, però els llums del passeig marítim ens acompanyaren.

Caminar a la vora del mar és sempre una bona experiència, sobretot si no hi ha pressa, si l'aigua no està massa freda, si el sol comença a baixar, i si la companyia és agradable per anar fent petar la xerrada. Tots els requisits es compliren, encara que la calor i la xafogor eren intenses.

De tot el trajecte hi ha alguns punts d'interès que seguidament ressenyarem. El primer és el far de Torredembarra, el darrer dels fars construïts a l'estat espanyol. Dissenyat per l'arquitecte castellonenc Josep Llinàs, s'encengué per primer cop a les 12 de la nit del dia 31 de gener de 1999, coincidint amb l'entrada del nou any i del nou segle. 
Si no l'heu visitat per dins, us recomanem fer-ho. L'Ajuntament de Torredembarra organitza visites guiades amb un cost de 3 euros per persona. Les vistes des del capdamunt són espectaculars. Cal pujar més de 200 escales per arribar al mirador de la torre de gairebé 40 metres d'alçada, però l'experiència és única.

El segon punt d'interès es troba a la zona d'aiguamolls dels Muntanyans, també a Torredembarra, un espai natural protegit, amb la flora i la fauna característiques d'aquests indrets humits i amb dunes. En destaquen tres estanys, el del Sol, el de Clarà i el del Saler, el més gran dels tres. L'amic Toni Peco, entès en Ciències mediambientals, ens explica que el pas del ferrocarril a la vora dels Muntanyans ha impedit l'especulació urbanística i ha propiciat que aquest bell espai natural s'hagi conservat. Per un cop haurem d'estar agraïts al tren.

Vista des del mirador de Berà

Platja i més platja, criatures que es banyen, fan castells de sorra i corren per l'arena, grans que passegen o caminen com nosaltres, altres que juguen a pales, a pilota o senzillament es deleixen mirant el mar amb els peus en remull a la vora. 
Arribem a la platja llarga de Roda de Berà després de passar per les d'Altafulla i el Creixell. Aprofitem per fer una paradeta per banyar-nos. 

A Roda visitem (per fora) un altre dels punts d'interès de l'itinerari, l'ermita de la Mare de Déu de Berà, reconstruïda en el segle XVIII, encara que d'origen romànic, en destaca el seu pòrtic lateral i les belles vistes des del mirador que en dies clars permet veure perfectament la línia de costa amb el far de Torredembarra al fons.

Ermita Mare de Déu de Berà

A partir d'aquí arrenca un tram de camí de ronda que fa cap al Roc de Sant Gaietà, que pertanyi a Roda de Berà. Es tracta d'un indret molt curiós en els carrers del qual podem trobar exemples d'arquitectura de tot tipus (gòtica, romànica) i de diverses zones (Galícia, Andalusia o Sardenya); com una mena de poble espanyol de Barcelona però no tan monumental. És, però, un lloc agradable i ideal per passar-hi una bona estona, perdre's pels carrers i anar descobrint, portalades, jardins, façanes, patis... i també per fer un àpat en algun dels establiments amb belles terrasses a la vora del mar. No és el nostre cas, almenys avui. 

Seguim camí cap a la nostra destinació pel passeig marítim. Comença a fer-se fosc. Torna a tocar treure's xancles i trepitjar sorra, però ja falta poc. A la llunyania veiem els llums del passeig de Coma-ruga, barri marítim del Vendrell, que personalment no coneixia, i que m'ha sorprès gratament perquè encara conserva algunes esplèndides cases vora mar, algunes convertides en restaurants, record del passat decimonònic d'aquests llocs de la nostra costa, habitats en aquells moments per les classes benestants que les convertiren en veritables balnearis i estades de repòs.

Roc Sant Gaietà

Arribem a Coma-ruga cap a quarts de deu, hora ideal per asseure's i fer un àpat reconfortant com una pizza amb una cervesa ben fresca. Sopar tranquil·lament, comentar la jugada, aprofitar per parlar d'altres temes que ens preocupen, i d'altres, més distesos. Riure una estona i parlar de la pròxima sortida que acordem que serà de muntanya.