La Transllena a cavall de les Garrigues i la Conca de Barberà

Un diumenge del mes de març. Fresca matinal però un sol radiant. Partim des de la Pobla de Cérvoles a la comarca de Les Garrigues, tocant a la Conca de Barberà, als peus de la Serra de la Llena. 

Ens esperen més de 13 quilòmetres d'aquest itinerari circular que enfilem amb ganes, avui acompanyats d'un nou membre, que s'uneix esporàdicament al nostre grup, l'Isidre, bon coneixedor de la zona i de la ruta, coneguda també com la Transllena, una cursa de muntanya que cada any a l'estiu organitza l'Ajuntament de la Pobla de Cérvoles.

Després de seguir la pista ens enfilem muntanya amunt, moment cabra, que ens enganxa, com sempre, al sector femení del grup, amb el cos fred i les cames pesades. Però pugem, i pugem pel coll de les Marradetes, fins a coronar la muntanya, on ens esperen les primeres vistes esplèndides sobre la serra del Montsant i les muntanyes de Prades.

Uns metres més, la roba comença a fer nosa, el sol comença a escalfar i anem traient-nos peces pel camí. Paradeta per esmorzar i reposar forces enfilats dalt d'unes roques amb vistes a la vall on es troba Vilanova de Prades.

Pel coll de l’Abellar fem cap al punt més alt de la comarca, el cim de la Cogulla, de 1.029 m.

Tot el que puja baixa, o sigui que toca començà el descens. No és fàcil, en alguns moments roques i passos estrets, moment cabra 2, fins arribar a l'ermita de Sant Miquel de la Tosca del Vilosell (1730), que tot i estar declarada bé cultural d'interès local no destaca especialment. Només crida l'atenció el petit campanar amb espadanya. En algun lloc he llegit que s'hi celebren molts aplecs i que durant la Guerra del Francès va esdevenir hospital de sang de les tropes franceses. En aquest indret es troba el naixement del riu Set, afluent del Segre.

Per tornar a la Pobla de Cérvoles ens espera una ampla pista que, com acostuma a passar després d'unes quantes hores, se'ns fa pesada. La calor i el cansament comencen a fer acte de presència però arribem al poble a l'hora de dinar. Ens canviem, agafem el cotxe i anem cap al Vilosell, per dinar a Lo Lluis, un bar-restaurant en el qual ja sabíem que menjaríem bé. Un local agradable a càrrec d'un personatge singular. Un menú  de 25 euros, força variat, amb 7 o 8 plats de primer i els mateixos de segon. Suficient, i més, per reposar forces i recuperar energia després d'aquest agradable recorregut en el qual hem esmerçat al voltant de 4 hores.